divendres, 30 de novembre del 2007

Poema de FOIX

Si aneu a comentaris ja podeu enviar el vostre poema i també les explicacions, anotacions i/o notes que creieu convenient en relació als poemes dels vostres companys/es.
Recordeu que en un primer moment no apareixerà el vostre poema, cal que jo hi doni el vist-i-plau, ok?
Teniu temps fins a les 24,00 h. del dilluns 10 de desembre.
La gent que estigueu amb notes "perilloses" no oblideu fer aquesta activitat!!

Per si algú ha perdut la fitxa, us la deixo a continuació:

http://josepalegri.googlepages.com/SQUANDORMOQUEHIVEIGCLAR.pdf

64 comentaris:

Cristina Miquel ha dit...

Hola!!
Aquí tens el meu poema de català. El poema de J.V.Foix era una mica difícil d'entendre però al final me n'he sortit (vaja, em sembla que sí!)=):(Aquí el tens)

És quan dormo que hi veig clar,
reflexionant sobre el que m'ha passat, obserbo que si puc viure la realitat, és gràcies a la sort que se m'ha donat.

És quan dormo que hi veig clar,
quan me n'adono completament,
del que un fa sincerament,
i del que a vegades m'haig d'amagar.

És quan dormo que hi veig clar,
quan estic en un altra realitat,
a on no hi ha gravetat,
per no caure i deixar de somiar.

Hi he estat molta estona ehh!!=)
Però val la pena no¿?
Vinga fins demà,

Cristina Miquel

Josep ha dit...

Felicitats Cristina:
per ser la primera, ja tens la feina enllestida i feta.
i perquè el teu escrit és molt interessant.
Veurem què hi diu l'altra gent!

Alte ha dit...

Eis Josep!!!
Jo ja tinc el meu poema, encara que no rima gaire
És aquest:

És quan dormo que hi veig clar
a través d’uns ulls blaus
que diuen molt
i no veuen res.
És quan ploro que em faig mal
a través dels teus dits flacs
que busquen sense parar
la mà que un dia va marxar.
És quan et veig que vull saber què fas
què penses
i a on vas
per girar l’esquena al sol i el mar,
i anar allà on les estrelles cauen
on no et perdi mai més,
mai.

Fins demà!

Eftalia

Maria Rodríguez Peiris ha dit...

Ei Josep, aquí tens el meu poema de català:

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que em veig tot moll,
mig el bosc i amb un paraigües,
corrent sol entre el fonoll,
mirant riu i ses piragües,
i ja n'estic fins al coll
del maig i les seves aigües
quan vaig a separar el boll
del groc blat sense paraules.

I quan ploro em veig tan sol,
sense ajut, només amb llàgrimes,
que aixugo amb el mocador
quan van lliscant per les galtes,
i al mocar-me el soroll fort,
desplegat sense paraules,
se'n va fins al fons del cor
i m'ajuda a calmar-me.

És quan dormo que hi veig clar,
als meus somnis endinsada
amb el cap sobre la mà,
ulls tancats, galta aixafada.
Vaig pensant amb el demà?
O potser amb el que m'agrada?
La resposta, la veritat,
dins la nit està amagada.

Tania ruiz barrionuevo ha dit...

Hola!!
El meu poema és aquest:
(no m'agrada gaire)


És quan dormo que hi veig clar
Que només em somnis
Ens podem estimar
Si dins teu residís
Tots els nostres problemes
Haurien acabat
En la realitat

Aquest amor em mata
Ja no puc més,
Fora!
No et vull veure mai més
Així que obriré el gas
I desapareixeré per sempre més

Raquel Barco ha dit...

hOlaaaaa!
aqui tens el meu poema ;)


�s Quan dormo que hi veig clar
�s com sortir del teu m�n
i parlar amb llibertat
sense que ning� et critiqui.

�s Quan dormo que hi veig clar
pots sentirte lliure
sense problemes ni hist�ries
sense ning� que et digui el que has de fer,
ni on has d'anar,
prendre les desicions per tu mateix.

�s Quan dormo que hi veig clar
quan la vida no et resp�n,
tu dorm i dorm..
ja veur�s com un somni t'iluminar�
cap a la feli�itat,
perqu� es quan dormo que hi veig clar.



No �s que rimi gaire per� me estat molta estona per fer-lo
espero que estigui be ^^
fins dem� ;)

david leon ha dit...

eI JUseppp!!!

bueno aquí tens el meu poema de català:

És quan dormo que hi veig clar,
i quan el Sol se'n va més enllà,
quan la lluna arribà,
la festa començà.

És quan dormo que hi veig clar,
quan el somni començà,
en tancar els ulls,
ja vaig començar a imaginar.

És quan dormo que hi veig clar,
i el somni es va acabar,
quan vaig parar d'imaginar,
tot va tornar a començar.


bueno ja veus que lo meu no és
fer poemes xD

ma kostat eee ferme una kuenta!!1
xD

DAVID LEÓN

dw

Shaq ha dit...

Ola sok en Pere

Aquí teniu el poema:

Hi vull arribar

És quan dormo que hi veig clar,
que l’esforç de cada dia,
ens permet que els somnis siguin realitat.

És quan dormo que hi veig clar,
que el respecte entre nosaltres,
ens condueix més enllà.

És quan dormo que hi veig clar,
que la mentida no ens pot portar,
allà on volem arribar.

És quan dormo que hi veig clar,
que no podem avançar,
si junts no ens agafem de la mà.

Jo krek ke es mareix un 10 eeeee

Vivelamodaa ha dit...

HOLA JOSEP!!

Bnu el meu poema és una miqueta curt...
____________________________

Un dia vaig pensar
en despertarme de somiar
que és quan dormo
que hi veig clar.

Aquesta frase
em va fer pensar
en el somni,
que l'altre dia vaig somiar.

Trista vaig anar
a la meva habitació
a pensar...
i l'andemà em vaig despertar
alegre i amb ganes de tornar
a somiar.

I ara sé que és quan dormo que hi veig clar.
_______________________________

que acabis de passar un bon pont
adeu*


laura

salryam_4 ha dit...

joseeeeep
avui estik inspiradaaaa

xr cert sok la maryam
___________________________________

És quan dormo que hi veig clar
la teva mirada, el teu somriure
simplement ho veig tot

veig que em mires
veig que m’escoltes
i sobretot veig que m’estimes

encara recordo aquell dia
aquell dia tan especial per mi
el dia que et vaig conèixer

va ser tan bonic
que encara ho recordo tot:
aquell peto, aquelles mirades..

És quan dormo que hi veig clar
La teva mirada, el teu somriure
Simplement ho veig tot.

___________________________________



spero ke t'agradi
fins dilluns

Unknown ha dit...

Hola Josep!

Sóc en Javi!
Aquí et deixo el meu poema.

És quan dormo que hi veig clar,
i juntament amb les teves rialles,
em dono compte del que faig.
De sobte em trobo sol,
sento que tu crides,
però jo no puc fer res,
estic paralitzat.
Una mica més enllà,
puc divisar el teu càstig i tortura,
és com remoure la llança,
dins d’un cor esclatat.

Vaig agafar la teva carta,
amb la meva mà congelada,
el nostre sentiment s’estava cremant,
i el món continuava en silenci.
Cap memòria de tu
no va fer que tenques els ulls.
Quan l’amor estava mort,
es quan m’estava matant.
Vam perdre un somni
que mai no vam tenir,
i aquest dia gris,
em va fer pensar en el que va passar.

crisP* ha dit...

hola!!
Aquí tens el meu poema de català.



És quan dormo que hi veig clar,
sentimes plens d'alegria, molts d'ells m'animen els dies
amb felicitat jo m'axeco cada dia.


És quan dormo que tinc clar que sense tu al meu costat no vui continuar.

somiu pensan em tu cada nit i em posu trista al recordar,
que abans sempre m ajudaves i estimaves però are ja no ho tinc tan clar.

voldria dirte la vritat,
i amagarte la mentida,
però tu ni tan sols em mires.


he estat estona..
però m'agrat com m'ha quedat
bon ponT*


Cristina Pancorbo

Juanola#14 ha dit...

Soc en Marc, aquí te'l deixo josep:

És quan dormo que hi veig clar,
és quan dormo, que`puc sentir
que estàs amb mi, al meu costat
i simplement, et vui dir
que de tu estic enamorat

El meu cor batega alegrament
quan estàs aprop meu
i la teva bellesa, el meu cor
guarda com si fos un tresor

Res i ningú, pot aturar la meva- bogeria per tu
t'estimo t'estimo moltíssim i a tu- m'entrego
el meu amor no te límits
i només tu el pots satisfer

Dedicat a la M_ _ _ _
Juanola#14

deLiaa! ha dit...

Hola Josep!
aquí tens el meu poema:



És quan dormo que hi veig clar,
quan et miro al despertar
intento dir-te que és millor oblidar,
tot el que ens va passar.

Tu em mires i hem fas callar,
recordo els moments, no ho puc evitar
aquell dia preciós al caminar,
que hem vas prometre sempre estimar.

És quan dormo que hi veig clar,
i penso com es va poder allunyar
aquell sentiment tan espectacular,
al mirar-te i poder-te acariciar.

M’agradaria amb tu tornar a estar,
i mai més haver-ho de dubtar
sento un gran malestar,
al mirar-te i no poder-te abraçar.



M'ha costat, però al final a sortit.
Fins dilluns!!


Delia García

Laura López ha dit...

Holaaa!
Aviam si t'agrada el meu poema Josep, En principi no era cap poema, sinó que vaig fer un text pel fotolog i m'ha semblat que arrelante'l una mica podria servir pel poema de català no?
jaja. Bon ponT!!!







Estava somiant en què podríem tornar a començar,
em que encara m'estimes,
en totos els llocs on em vas dir
“sempre estaré amb tu , em sens, SEMPRE”
o en el llarg temps que vam estar junts, tu i jo.

En totes les coses que vam deixar enrere l'un per l'altre
o simplement el primer petó, la primera caricia...
Després vaig començar a pensar en la primera mentida,
la primera excusa, la primera mirada indiferent,
llavors em vaig donar comte que,

O desperava d'aquest somni ple de mentides o seguia dormint
tan plàcidament mentres que somiava que tot tenia
una segona part i estaria tota la vida esperante.
Tu t'ho has guanyat a puls. Pensavas que sempre
estaria aquí no?

Sent una nena, jugant com una
nena, amb la mirada inocent d'una nena i ara
et dic, ja he despertat!

Ara si oblidat de dir-me “bon dia princeseta” o
“dinte de poc torno”, creume de res et servirà,
vui disfrutar dels meus quinze any com mai,
es ara quan haig de reiure, saltar, cridar, fer el
que sempre he volgut i per tu no he fet...

Ha arribat la nostra fi...
No em diguis mai més que m'estimes, em sens, MAI MÉS!
I ara em pregunto, és quan dormo que hi veig clar?




Fins dilluns!


LauRa López

Desirée López ha dit...

Hola Josep!

Aquí deixo el meu poema inspirat del de J.V.Foix.

Quan se'n va la llum solar
i es veu l'óssa polar,
ens posem a pensar
i després a somiar.

Els desitjos es fan realitat,
les pors no donen tranquil·litat,
flotem en un món de felicitat
on anel·lem immortalitat.

Els nens es posen a jugar,
els pares es volen relaxar,
els avis es posen a descansar
i jo, quan dormo és quan hi veig clar!

Fins dilluns!



Desi López

PAULA COSTA ha dit...

JOSEPP! :)
aqui et deixo el meu poema:

És quan dormo que hi veig clar,
que de sobte començo a somniar
i quan em llevo em poso a pensar
que els amics s'han de conservar.

Per a poder-los conservar,
en ells cal confiar
i mai els has de traicionar,
i és per aixo que vui explicar

que és quan dormo que hi veig clar.

Ara estava inspirada i m'ha començat a sortir, jaja
espero que t'agradi!
BON PONT*

PAULA.

Marta ha dit...

Eiiii!



Sóc la Marta P.


És quan dormo que hi veig clar,
navegant pels mars dels meus somnis
i flotant sobre els meus pensaments
on no hi ha ni àngels ni dimonis.


El meu cel és l'única realitat
on s'ha aturat permanentment el temps;
no existeix ja ni el present, ni el futur, ni el passat
perquè és quan somio que em construeixo els moments.


És quan sento que no em trobo.
És quan cerco que m'enfonso.
És quan somio que res no m'importa,
perquè és quan dormo que hi veig clar.


No vacil·lo al deixar les meves passes
enfonsar entre flonjos núvols de colors.
Ara sóc jo la protagonista d'aquest interminable conte de fades
com l'amarant que ha florit dins el meu cor.


La raó s'ha perdut entre un laberint d'imatges
i el seny em dóna l'esquena.
La felicitat que arriba cantant una dolça NANA
amanseix la brisa que balanceja els records.


És quan pateixo que les cadenes he de trencar.
És quan sóc lliure que em poso a volar.
És quan no voldria despertar-me mai més
si és quan dormo que hi veig clar.



Ja està!!!!



Marc... quin poema més macu jeje
(L)

Eh josep, un 10 per la maria! jaja

I aquesta frase d'en Javi
"és com remoure la llança,
dins d’un cor esclatat" m'ha agradat ... me l'apunto!



adeeeu! un dia de festa... TT_TT

iREE ha dit...

Hola Josep!
sóc la Irene.
Aquí et deixo el meu poema, espero que t'agradi:

És quan dormo que hi veig clar,
ara que tu,
te n’has volgut anar.

La teva mirada,
el teu somriure,
em fan quedar paradar,
quan me n’adono,
que sense tu
ja no puc viure.

Et veig cada dia,
quan dormo i també de dia,
quan ens creuem,
però ni ens mirem.

M’enfado,
quan veig la realitat,
cada oportunitat que hem tingut per estar junts,
i no l’hem aprofitat.

De fet,
ara tot ja s’ha acavat,
tu te n’has anat,
ja no vols estar al meu costat.

ariadna ha dit...

Hola Josep.
Aquí et deixo el meu poema!!



És quan dormo que hi veig clar,
els meus somnis prop de tu,
crec que no ho sabrà ningú,
al despertar ja no et puc estimar.

Vam cometre un error,
sense mi te'n vas anar,
sense tu jo vaiq comptar
sols ens pot quedar l'amor.

Encara més t'hauria donat,
no li podia fer més mal,
penso si és això el que em cal
i et desitjo al meu costat.


vingaa ens veiem els dilluns!

ARIADNA

miki ha dit...

Hola Josep!!
Bueno aquí et deixo el meu poema que m'e pasat tot el matí fent i mig del d'ahir:

És quan dormo que hi veig clar
però en se que en despertar
tot morirà.
I jo sol una dia més
va passant el temps.


Hem trobo sol en el meu somni
perseguit per la mala sort
ara ve i matraca un corb.
Pip pip sona l’esperat despertador
i m’aixeco de cop.


Pd: N et pasis amb l'examen de demà!!!

victor_22 ha dit...

Ieepppieeepp!!!

Josep soc en Víctor Ortix xD!!

Bueno per fi he fet el poemaa!!!

Espero que t'agradi i que t'ho passis bé llegint-lo:

És quan dormo que hi veig clar,
que puc ordenar i expressar
els meus sentiments,
que puc pensar lliurement
sense por a que ningú sàpiga
lo molt que t’arribo a estimar.

Ser que vaig patir un
gran error,
però sé que t’estimo i que sempre ho faré,
perquè dels errors se n’aprenen,
i se que sempre t’estimaré
i que mai t’oblidaré.

Perquè quan et veig
el cor no em pot parar de bategar,
ja que és impossible intentar-te oblidar,
potser pel color dels teus ulls,
o per la teva bellesa
i les teves maneres de fer,

potser perquè sé que ets molt important per mi,
lo únic que ser és que ets la meva persona especial,
i que el que sento per tu és molt fort,
i per això faré el que calgui per poder
estar al teu costat.
T’ESTIMO I SEMPRE HO FARÉ.

Oleeeee mi arteee xD!!!

K vagi beee!!!

Ana ha dit...

hola joseep!
et deixo aquí el meu poema, he trigat perquè estava de vacances :P

És quan dormo que hi veig clar
endinsada en pensaments
que no sé si són reals
o són jocs que em fa la ment.

Si ansies una cosa
al teu somni hi serà,
poc o molt valuosa,
fer-la teva tu podràs.

Però si estàs amoïnada,
nits senceres passaràs
donant voltes tot cansada
sense poder dormir pas.

És quan dormo que hi veig clar
endinsada en pensaments
que no sé si són reals
o són jocs que em fa la ment.


bueeeno pues ja està! :)
fins demà!

Ana

Eduard ha dit...

Hola!
T'envio el poema de català. Aquest curs crec que estic molt inspirat en la poesia. Vaja'm què et sembla.

El món real i del somni és diferent,
quan ens despertem la realitat ens sembla ardent,
veiem les coses tal com són quan estem desperts,
en el nostre espai del son el temps mai es perd.

Els somnis són el reflex dels nostres desitjos,
llàstima és la seva durada, cada hora és un pas que trepitjo,
és quan dormo que hi veig clar,
fins i tot en els moments en què començo a tremolar.

Tots ells són traïdors per la seva atracció,
mai ens despertaríem sinó fos per la nostra reacció,
és quan dormo que hi veig clar,
quan vull continuar és el moment de despertar.

Eduard Clarà

Eduard ha dit...

Hola!
T'envio el poema de català. Aquest curs crec que estic molt inspirat en la poesia. Vaja'm què et sembla.

El món real i del somni és diferent,
quan ens despertem la realitat ens sembla ardent,
veiem les coses tal com són quan estem desperts,
en el nostre espai del son el temps mai es perd.

Els somnis són el reflex dels nostres desitjos,
llàstima és la seva durada, cada hora és un pas que trepitjo,
és quan dormo que hi veig clar,
fins i tot en els moments en què començo a tremolar.

Tots ells són traïdors per la seva atracció,
mai ens despertaríem sinó fos per la nostra reacció,
és quan dormo que hi veig clar,
quan vull continuar és el moment de despertar.

Eduard Clarà

LLUDRA ha dit...

ola josep
escolta que no se m'enviava i al final m'he registrat d'una altre manera si saps el problema, digamu.
parlant del poema:
a mi em sembla poca cosa, però espero que t'agradi


És quan dormo que hi veig clar
és quan ric que estic content
és quan ploro que estic trist
és quan crido que tinc por


Emocions que no es poden esborrar
emocions que no es poden canviar
emocions que et fan viure
emocions que et fan créixer


Plorant, rient, canviant,cridant es fa una persona
pensant, opinant, actuant,millorant es canvia el món
corrent, saltant, jugant, ballant s'aprenen coses noves
viatjant, somiant, llegint, observant es coneixen llocs nous


Però només somiant, descansant i dormint s'arriba al demà
un demà ple d'aventures i sorpreses per descobrir
un demà que nosaltres podrem canviar
un demà on només nosaltres sabem el que passarà.


apa fins demà
Laura b

DEW

Jessica Bas ha dit...

HOLA!
Sóc la Jessica i tal
i aquest és el meu poema
es mereix un 10!!!!

Pel matí quan m’aixeco
ho veig tot molt enfosquit
perquè és quan dormo que hi veig clar.
Hi veig clar quan somio
hi veig clar quan ets present.
Passo els dies esperant les nits
per trobar-te
i donar-li llum a la meva vida,
en el fons de la rutina
és sempre el mateix,
el matí m’enfosqueix la vida
per això desitjo sempre la nit
perquè és quan dormo que hi veig clar,
quan estàs al meu costat.



FINS DEMÀ :)


Jessy

Paulí ha dit...

Mira, el meu poema!

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

Quan inconscient del demà,
penso i amb melangia,
recordo com estranyament
sense cap norma ja escrita,
hauria de ser l’endemà.
Així somiant tristament,
amb impossibles fets llunyans
que encara haurien d’arribar.

És així quan recordant
no haver estat sempre magne
me’n fumo del pobre,
que encara no s’ha despertat.
Esperant el despertar de la llum
per reprendre asserenat
el decurs de l’existència,
així sense dubtar.

És quan dormo que hi veig clar,
ja que despert ho veig tot fosc.


Paulí

PD: quina anada de l'olla! :P
PD2. Peralada 2-2 Figueres (2 expulsats per banda i un penal en contra nostra, a l'àrbitre també se li ha anat l'olla...).

sandracb ha dit...

Hola Josep,
Et deixo el meu poema de català.
Ho sento per enviar-lo tan tard però he estat aquets dies a Madrid i allà no tenia internet.
Per cert me hagut de tornar a registrar perquè s'hem havia oblidat la cotrasenya... T_T
Bueno aquí el tens:


És quan dormo que hi veig clar,
quan veig que al cel s'hi pot pujar.
Quan la nit abraça el fred
descanso al llit ben abrigadet.

Somiant puc jo crear,
al mon on vull estar.
I per deixar-ho tot enrere,
somiant és la millor manera

que potser puc oblidar
com deixar-te d'estimar.
És quan dormo que hi veig clar
que al teu costat ja no vull restar.


Fins demà espero que hagi anat bé el pont ;)

Sandra Compte

Anònim ha dit...

Hola Josep!
Soc la Dolça, aquí et deixu el meu poema de català.
Es molt poca cosa pro diu molt, crec.
cuida't, fins aquest dilluns!

---------------------------------

És quan dormo que hi veig clar,
Vaig Somiar desperta amb la llum del seu somriure; vaig pensar dir-li que la vida era la seva boca.
Passa al meu costat la seva olor
i continc la respiració.

És quan dormo que hi veig clar,
No creguis que estic fugint
si em veus retrocedir, espera,
que estic agafant carrera;

És quan dormo que hi veig clar,
El matí amb va explicar que estava boig per tú,que la seva vida ya no l'importava;
Migdia em va tranquil·litzar i em va dir que ja et veuria.
Tots em diuen...
La tarda no em va dir res,
ni tan sols em va mirar a la cara,
La nit em va abreçar i tot murmurant em va dir:(Tots em diuen però jo segueixut sense estar al teu costat)
tranquila, demà et cegara el sol.



Dolça

xitty_rebollo* ha dit...

hoLa josepp!

Aquí et deixo el meu poema =)

És quan dormo que hi veig clar,
que tot alló que vam crear,
els dos junts; es veritat.
Tot alló que ens vol fer separar,
no forma part d'aquest somni.

És quan dormo que hi veig clar,
que tots els moments viscuts,
formen part d'un somni etern,
o aixó m'agradaria pensar.

L'únic que desitjo
és no despertar-ne mai,
ja que si passés
ho perdria tot,
el perdria a ell.



Fins demà!

by: cristina rebollo*

adry_22 ha dit...

Hola! Sóc l'Adri

Deixant dormir gran part de mi,
penso en coses irreals.
Descansan sobre unes mantes i llençols,
somio i reposo sobre un matalàs.

Mons fantàstics i imaginaris,
objectes i accions inventadas,
tot el contrari d'aquesta vida real,
És quan dormo que hi veig clar.

TREIKEL ha dit...

És avui dia especial, tot va començar, un dia sencer reflexionant.

Quan et veig em posu a pensar.

Dormo i no et veig, em desperto i no et trobo penso

que mai tornaras, però cada dia pensant amb tu,

hi hagi o no esperança,

veig una llum en una gran foscor;

Clar és que no serà fàcil, però tota la vida t'estimarè


Percert em diuen TReikel pro sok en rui eeee xd
inga dew

Anònim ha dit...

Ueno Josep te deixu el meu poema e que me le currat e xdxd


És quan dormo que hi veig clar,
quan no puc parar de somiar
ni de pensar
en alló que va passar.

És quan dormo que i veig clar,
que veig perquè ho vam deixar
quan tot es podia solucionar
i no deixaru estar.

És quan dormo que i veig clar,
per intentar oblidar
tot allò que ja va acabar
i que tan amb va afectar

És quan dormo que i veig clar,
perquè no puc deixa d'estimar,
però tampoc poder arreglar
i haver-me d'aguantar.



Jaume Dardé

Sílvia Quera ha dit...

eis olas! donc sóc la Sílvia, i deixo aki el meu poema, que le dedicat a tu Josep!! espro que t'agradi


És quan dormo que hi veig clar,
Veig el bloc de loteria buida en la meva mà,
Una loteria que segur guanyarà
I tothom qui no me n’hagi comprat s’arrepentirà

Per qui serà la panera?
Per qui serà el gran premi esperat?
Si m’ho compres ho sabràs
I per Nadal et menjaràs el pernil salat

Torrons, regals i menjà
De tot a la panera hi ha,
Imaginat aquest Nadal
sense gastar-te en menjar ni un ral

No m’ignoris més
Que un euro val només
Tampoc t’arruïnaràs
I ja no et molestaré pas

És quan dormo que hi veig clar,
Veig el bloc de loteria buida en la meva mà,
Una loteria que segur guanyarà
I tothom qui no me n’hagi comprat s’arrepentirà


k consti k no es cap amanasa!! es k lo de arrepentirà kda una mica, ejem... però només era perke ritmava bé amb mà!!! (es k la meva germana m'ha avisat k ho smbla k sigui una amansa xD, però no ho és k consti!)
i res, això, dew!!!!

Sílvia Quera

Víctor Lahoz Tena ha dit...

Hola Josep, aquí tens el poema que he fet de català. Costa una mica d'entendre però crec que està bé.

És quan dormo que hi veig clar,
que la nit m'ha perdut
entre mentires i veritats,
busco algú conegut
sóc viatger en a l'infinit
del meu somni presoner.

És quan dormo que hi veig clar,
que volo entre cel i terra,
obro els ulls a l'infinit
sense roba i peus descalç,
només els dits atemorits
per poder agafar un regal
és un desig tan ric
que mai el podré agafar,
ni tan sols tocar.

És quan dormo que hi veig clar,
que el que jo vull no ho puc tenir,
és la meva consciència
la que em busca dins el meu cap
i jo decideixo l'endemà
sí és mentida o veritat
sí vaig amb sabates o descalç.

Víctor Lahoz

Sella ha dit...

És quan dormo que hi veig clar
quan tot és fosc i silencios
moments per pensar
en tot allò que ha passat.

Somnis et remouen el cap
amb desig de tirar endavant
una vida esperant,
que es facin realitat.


*maRta*SellaBona*

vilanovaa ha dit...

Hola Josep!
Aquí el tens:


És quan dormo que hi veig clar,
és quan somio que ho entenc,
i ho veig quan no en sóc concient.

Navegant per mars d'il·lusió,
volant entre ocell i ocell,
llavors és quan ho entenc.

És quan dormo que ho veig clar,
és quan em desperto que no ho entenc,
i és llavors quan no en sóc concient.

ja està!

que vagi bé!


Cristina Vilanova.

Br0keN_HearT ha dit...

Holas!!!
El poema aqui =)?
Aqui va:

És quan dormo que hi veig clar
que m'allunyo d'aquest món fosc,
s'encen la llum
de dinse el meu cor

Tots dos viatjem a un món
on estem j unts,
i vesn fins a mi,
es quan dormo que hi veig clar

El viatge aquí acaba,
me n'he de anar al meu món,
nomes penso en tu i
es quan dormo que hi veig clar

By: Sergi Brugués

=) Adeu!

Gemma ha dit...

És quan dormo que hi veig clar,
tenco els ulls, no faig res més que pensar en tu
i de cop, apareixes al meu costat.

És quan dormo que hi veig clar
que ja no sóc aquí,
desapareixo de la meva ment,
i actua el meu cor.

Tot actua al voltant pensaments
però jo ja no puc pensar,
torno a tencar els ullis i
és quan dormo que hi vaig clar.

Gemma ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
mario ha dit...

es quan sotmio que et sento patir
pero a mi m'hagrada ser com tu
la fuscor del teu cor hen envolta
com un eclip-se total en ple dia
un raig de llum fa un cami per surtir-nos i tirar endavant

andreu ha dit...

Ésquan dormo que hi veig clar
amb els ulls clucs en la panombra
es quan puc buscar el que sóc,
el que seré, el que esdevindré,
el que no seré, el que no esdevindré.
Tot junt, pero separat
indiicant el meu afany,
el meu desig i el meu alé.
És en aquest momment de pau
que els limits no són marcats.

Judit ha dit...

I és per aixó que et necessito a tu,
esperançada perquè em trobis,
josola no puc sortir d'aquest pou,
afanya't o no podré...

Desde dalt miro i observo,
i penso que vivim en un món extrany,
i penso que només
és quan dormo que hi veig clar.

Joan ha dit...

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR



És quan dormo que hi veig clar,
Quan els pimps i pams s’han acabat,
De la jornada que ha esmentat,
La potència de l’estat.

És quan dormo que hi veig clar,
Quan la serenor de la nit a arribat,
I tots anem al refugi,
A manifestar el que: durant el dia,
hem callat!

És quan lluito que ho veig fosc,
Quan he de lluitar contra el meus companys,
Que sempre em amistat, i,
Per els diferents idíl•lics ens han separat.

És quan dormo que hi veig clar,
Quan tranquil•lament puc sopar,
Perquè la lluita sa acabat!
Els fills i la dona estan tranquils,
Cap temor ja no fan el fusells!
Que tan de temps ens han esclavitzat!

És quan dormo que hi veig clar,
Quan els dies que afrontaré en pau,
em venen a cercar!

carleta ha dit...

SOMNIS

Quan no trobis la veritat i parlis per parlar,
Quan els teus somnis siguin tan grans que no els puguis evitar,
Ser tan petit en aquest món i veure’t tan gran en aquesta ciutat.

Quan aquelles sales d’aquells àngels que van ser els altres,
Caiguin quan vegin el teu somriure en mig de la humanitat,
És quan dormo que i veig clar
Enmig del teu rostre i aquesta lluminositat.

Demanaré si us plau que mai s’acabi aquest somni,
Si penses per pensar,
No torturis els minuts que no tornaràs a passa,
Pels ulls de la gent com dues persones més en aquest món tan somiat.


sóc la carla

Mariona ha dit...

Eis Josep!

sorry pel retard! vaig intentar treure a la llum la vena poètica, però crec que està molt amagada...


Durant el dia, quan toca treballar
física, llengua, tecnologia
m'atabalo i no puc pensar
hi ha un munt de coses cada dia

Per això és quan dormo que hi veig clar

M'enlairo en somnis ben reals
com un ocell en la distància
s'arronsen problemes descomunals
i emprendre un nou dia ja no em fa ànsia!

____________

Bé, és això
els altres poemes són genials! hauríem de fer un llibret amb tots i vendre'l per Sant Jordi! seria un best seller!

fins demà

mariona

pd: conta la voluntat eh.....

ah! i me turnat a registrar perquè si no no podia......

olivet ha dit...

WOLA JOSEP SOC EN SERGI OLIVET









Des que et vaig veure;
em vaig enamorar,
jo soc feliç densar
que en mi vas creure.

Tu ets la meva espina,
dins el cor sempre et tindré,
t'estimu, mai t'oblidaré,
estimada meva, Júlia.

No se com curarme, Júlia;
necessitu curació,
ets la meva destrucció,
serà greu aquesta malaltia?

Quan tenco els ulls somió
i sempre et veig a tú,
no se com fer-ho;
ets la única amb qui m'inspiro.

És quan dormo que i veig clar,
que a tu és a qui estimo,
perquè t'admiro,
tu em vas inspirar.




apa adeu josep no fa falta k aklari a ki va dedikat per penos k sigui

Marta ha dit...

silviaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
uuuaaaaaaah xDDDD
ke bo el teu poema jajajaja

dolça, m'encanta:
"No creguis que estic fugint
si em veus retrocedir, espera,
que estic agafant carrera"


re, nomes volia dir aixo, perke me llegit tots els poemes i són molt interessants
kina gràcia, la majoria són d'amor!
deu ser per l'edat jeje


petooo


marta P.

Unknown ha dit...

Per a :JOSEP
De:ANTONELLA

El meu poema

La vida té un sentit especial per cadascun de nosaltres. necessitem una mica d´amor, salut i armonia en cada persona.

Per aixó jo vull cridar a els quatre vents que la vida es bonica per tothom. Ho dic perquè també he tingut problemes. I sé que es resoldren molt rapid.

És quan dormo que hi veig clar, perquè cada sentiment es reflexa en un somni i els somnis són metas que volem fer-les veritat i sentir que ho en fet bé.

La vida et dona sorpreses i en cadascuna ve un sentiment bo o fet amb maltat. Però quan les coses es fan de cor mai esperes res de ningú i els més felicos conviuren així.

MOXI ha dit...

holaaa josep soc en caRlusss
te deixu el meu super poema jaja

És quan dormu que i veig clar,
on no hi ha cap lloc on sigui rencor
que em deixi am ganes de tornarme a despertar,

És quan no et tinc que em posu a pensar,
en tot el que em arribat a pasar,
i ara me'n adonu del temps perdut,
que per mi mai ha estat reconegut.

És quan estic amb tu que sóc feliç,
la cremor dels teus llavis arrugats pel vent,
que fan que cada vegada més em fagin més valent.


mi he estat bastant ho sentu per la resenció josep però ha sigut culpa d'en sanxo!! jeje



VISCA LES ESCOLAPIES!!!



GUANYAREM!!!




moxi

Unknown ha dit...

Bones Josep!
Sort que t’he fet cas… perquè quan estava fent el poema he tancat sense volgué... i me quedat sense poema xD jolines!
Po eso, voi a poner ya el poemita jiji!

És quan dormo que hi veig clar,
i quan tots aquells sentiments que hem fas sentir,
tornen un altre cop fins a mi,
perquè jo torni a gaudir,
com quan eres al meu costat.

Encara no t’has anat i et trobo a faltar,
perquè quan penso en tu no deixo de patir,
perquè no se que faré sense tu,
perquè no podré tornar a dormir,
com quan eres al meu costat.

Potser no et podràs semblar,
a aquell àngel que vaig trobar al sortir,
però no se que faria sense tu,
perquè m’encanta quan em fas sentir,
tots aquest sentiments que em fas esclatar.
Dins meu!

Per tots aquest motius t’estimo,
i no deixaré d’estimar-te,
perquè penso en tu fins en somnis,
per això és quan dormo quan hi veig clar!

Josep espero que hem contestis avera si t'ha agradat jajaj que he estat un ratet fen-lo! a les 12.10 o aixi ho miro! Si us plau

Que vagi bé!

Desirée López ha dit...

Josep sóc la Desi un altre cop! És que la Jessica té problemes per publicar el seu poema i m'ha demanat que li posi jo...

Pel matí quan m’aixeco
ho veig tot molt enfosquit
perquè és quan dormo que hi veig clar.
Hi veig clar quan somio
hi veig clar quan ets present.
Passo els dies esperant les nits
per trobar-te
i donar-li llum a la meva vida,
en el fons de la rutina
és sempre el mateix,
el matí m’enfosqueix la vida
per això desitjo sempre la nit
perquè és quan dormo que hi veig clar,
quan estàs al meu costat.



By: Jessica Bas



Fins demà!

sanxo ha dit...

Hola Josep soc Sergi Sanchez aquí el tens:

És quan dormo que hi veig clar.
Pensant en totes les coses que m'han pugut pasar.
Al llarg de tot aquest temps ens pasen moltes coses.
coses agradables, coses grans, coses meravelloses...

Uns són com han sigut sempre, d'altres han canviat.
Però tots nosaltres som especials í això és veritat.
Però tot això que dic com puc saber si és real o és un somni.
Per això us vull dir a tots.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

Unknown ha dit...

Ah per cert, podriem fer un bloc els alumnes també no?

cuidat

Josep ha dit...

Hola Josep!

Quan el dia s'acava,
amb els ulls tancats
per imposible que sembli
lu que veig es claretat.

Tots els meus sentiments son analitzats,
i a la fi veig
que el dia tampoc no ha estat tant malament.
Perque es quan dormo que hi veig clar.

Neus Sanchez

Mery D ha dit...

hola josep!!
soc la maria de A!
jeje
aqui el meu poema:

És quan dormo que hi veig clar
perquè només m'agrada somiar
perquè se que amb tu estaré
i mai no ploraré
Ës quan dormo que hi veig clar
perquè amb tu m'agrada estar
perquè tu ho ets tot
perquè jo ho soc tot
Ës quan dormo que hi veig clar
perquè mai t'he vist plorar
potser no ho has fet en lloc
però mai ho sabré.

espero que t'agradi josep
apa dew!! =)

cOtO14 ha dit...

Bones Josep!!
Sóc en Xavi Coto. Bueno et deixu el meu poema amb retràs a causa del viatge però tant punt he pogut te'l posu:


És quan dormo que hi veig clar,
quan pensu en allò d'abans,
i amb tu em posu a pensar,
i a tremolar s'em posen les mans.

És quan dormo que hi veig clar,
m'imagino aquells moments,
siguin bons o dolents,
i no els puc deixar de recordar.


Bueno això és tot. Després d'unes vacances un no es pot inspirar gaire... jejej
fins dema,

Xavi

Unknown ha dit...

Eis Josep!

M'he estan llegint els poemes.

Marta P., t'ha agradat la meva frase eeee...

Marc, quin poema més "ortera"(és "coña")!!!

Edu, ets un Poeta de primera!!!

Víctor O., te lo podias haber currao más....que tienes conmpetencia!!!!

Marta ha dit...

antonella! m'ha agradat el teu poema... ostres ja escrius força bé el català!

javi alba benitez!!!! ke xerres ja! jajaja no es hortera!!
ah, i ke l'edu ho ha fet molt bé hi estic d'acord jeje


petons


marta P.

Josep ha dit...

Ei, animeu-vos a escriure els comentaris dels poemes dels vostres companys/es. Segur que podem treure'n més suc. El cap de setmana faré un comentari general dels poemes i segurament en particular de més d'un. Però fins llavors...

vilanovaa ha dit...

eiii!

Marc qin poemaa.. !
que macuu!

en realitat.. força tots són mol macus!

apa que vagi bé!



Cristina Vilanova

TREIKEL ha dit...

uaaaaaaaa jo krek ke el de sergi no keda prou klar a ki li va dedikat, krek ke i tindria daver na mika mes treball a lora de ferlu nose uns 100000000000 JUlies mes ai =) 100000000000 jules
u xentu eske kom se embla mol xdxd
marc el teu tabe esta cuurat sobretot les ralletes del final a ki li va dedikat xd
es conya krek ke els mllors son dakelles parsones ke estan namurades( es mes facil INPIRAR-se)
oi?¿


molbe tots eeee


________________________TREIKEL#21

david leon ha dit...

bonessss

me llegi uns quants poemes

i estan molt be ,el que m'agradat

més és el de la sílvia esta molt be

jajajjaj

el poema d'en marc i d'en victor

també estàn molt be

_______david#6